El trastorn obsessiu compulsiu (TOC) és un tipus de trastorn caracteritzat per pensaments obsessius, els quals generen malestar i ansietat, i com a conseqüència, la persona porta a terme conductes compulsives (rituals), per tal de reduir aquest malestar.

Quan parlem d'obsessions, ens referim a paraules, idees o imatges recurrents i persistents que s'experimenten de forma intrusiva o no desitjada, sent reconegudes pel subjecte com irracionals o molestes, i que van unides habitualment amb por i ansietat. Sovint, les obsessions es poden manifestar de la següent manera; por a la contaminació o la brutícia, por a patir en pròpia persona o en altres algun dany o malaltia, manteniment persistent de les coses simètriques o en ordre perfecte, pensaments agressius o horribles de fer-se mal a si mateix o altres, pensaments indesitjats de tipus religiós o sexual... A causa de el malestar que generen, la persona intentarà ignorar-los, suprimir-los o neutralitzar-los amb algun altre acte o pensament, és a dir, fent una compulsió, d'acord amb regles que ha d'aplicar de manera rígida. La compulsió es manifesta com una força interior que determina i domina el pensament i l'acció de la persona en contra de la seva voluntat.

En general, el TOC s'inicia a l'adolescència o a l'inici de la vida adulta, però també s'han identificat casos en nens petits. El TOC es considera un trastorn crònic. Els símptomes solen manifestar-se de manera gradual, variant pel que fa a la seva gravetat segons períodes d'estrès al llarg de tota la vida. La interferència que produeix el TOC pot ser des moderada a greu, arribant a ocupar des de minuts a hores, causant un malestar significatiu en el funcionament de la persona que el pateix.

Molts dels pacients TOC pateixen trastorns associats: episodis depressius, fòbies, ansietat de separació, ansietat generalitzada, i de l'espectre TOC: arrencar-se els pèls o cabells (tricotilomania), preocupació desmesurada per un defecte corporal existent però magnificat (dismorfobia), realització d'actes lesius autodirigits, de magnitud variada (autoinjúria), trastorns de conducta alimentària, preocupació excessiva per malalties (hipocondria), etc.

Des de la consulta, tractem el TOC mitjançant tècniques cognitiu-conductuals de primera elecció. En aquest cas, l'exposició amb prevenció de resposta (EPR) és una tècnica eficaç per a la majoria dels pacients. Els efectes positius d’aquesta tècnica perduren un cop finalitzat el tractament. Amb la tècnica de la EPR, es persegueix aconseguir una tolerància a l'ansietat, que comporta l'exposició a l'estímul, sense haver de recórrer al ritual per mitigar-la. D'aquesta manera, s'extingeix el sistema de resposta compulsiva a les obsessions. En una segona línia o com suport a aquesta tècnica, també és útil la teràpia cognitiva dirigida fonamentalment a corregir idees falses o sobrevalorades.